13
jul
09

TOT LLEGINT A LA PISCINA DE SALITJA

Normalment aprofito l’estiu per llegir. La feina de la Universitat ja és acabada i les tardes de piscina, a l’ombra d’una morera, mentre la mainada es remulla a la piscina de Salitja són el moment propici per fer la pau amb la lectura.

Aquest estiu el primer llibre ha estat Tot se’n va en orris, la traducció al català, obra de Bernat Puigtobella, del llibre Things Fall Apart, de l’autor africà en llengua anglesa Chinua Achebe. Aquest llibre va aparèixer publicat en anglès per primera vegada del 1958 i la traducció al català es va publicar l’any 2000 per Edicions 62.

Tot i que ‒com m’ho va confirmar la mirada de la bibliotecària quan vaig agafar aquest llibre en préstec- no estem parlant d’una lectura fàcil, he de dir que aquest llibre m’ha agradat des del primer moment i he de dir també que, com a traductora, fins i tot he sentit una mica d’enveja: m’hagués agradat traduir aquest llibre, però també -i encara més- m’hagués agradat traduir-lo tan bé com Bernat Puigtobella, qui ha sabut no només proporcionar al lector català una lectura amena i interessant, sinó que al mateix temps ha mantingut sempre visible la intenció comunicativa d’un autor que possiblement hagi arribat a escriure a aquesta obra mitjançant un procés de traducció mental de la seva llengua nativa a la llengua habitual d’expressió literària.

Traduir literatura africana en llengua anglesa no és senzill, ja que estem parlant tot sovint -per no dir sempre- d’un gènere que fa referència gairebé en exclusiva a l’experiència colonial i postcolonial d’uns autors i autores formats en anglès i que, tot i disposar d’una llengua pròpia, havien assumit l’anglès com a llengua d’expressió literària, conscients, però, que calia reinventar el llenguatge de manera que reflectís tot allò que l’experiència colonial i postcolonial va representar en la vida de la seva comunitat.

Dic això, perquè, en aquest llibre, tot i que la traducció s’hagi fet de l’anglès al català, cal tenir en compte que l’original és farcit d’expressions idiomàtiques escrites en la llengua ibo, la llengua d’Obonkwo, el protagonista. I ho dic també perquè són freqüents llegendes i relats que serveixen per alliçonar la mainada i els adults mateixos que normalment parlen de contextos que no tenen res a veure amb allò a què el lector català està acostumat.

Davant d’una situació com aquesta, si es pretengués una traducció que fes pensar que s’està llegint directament de l’original, l’opció del traductor podia haver estat la d’adaptar molts passatges i no proporcionar, per tant, escenaris o moments que ens semblen estranys. La decisió, tanmateix, ha estat la contrària i la traducció al català, com també passa en l’original en anglès, fa constantment visible la presència de l’altre, d’aquell a qui es  vol donar a conèixer.

Els protagonistes de la novel·la viuen en un món aparentment, i per contrast amb la nostra pretesa complexitat, molt simple. Justament per aquest motiu, la traducció encara es fa és difícil. No s’adapten les faules i rondalles, i la bicicleta és un “cavall de ferro”.

M’ha agradat llegir aquest llibre -potser ho he fet influenciada pels estudis de colonialisme i postcolonialisme que he realitzat durant els darrers mesos- però el llibre Tot se’n va en orris obliga a qui llegeix a posar-se en la situació de simple observador, sense que pugui entrar a jutjar sobre la bondat o maldat de les pràctiques de la comunitat d’Umuofia. Tot el relat ens presenta fets inimaginables en el nostre context amb total normalitat -això no vol dir que en alguns moments no ens sorprengui-, fins que apareix el xoc entre cultures ocasionat per la irrupció de missioners ì autoritats britàniques a la zona que intenten ‒pels mitjans que sigui‒ fer veure a aquella comunitat que porten segles de vida equivocada.

He llegit el llibre en català i he vist des del primer moment -potser per deformació professional‒ que em trobava davant d’una traducció, però en aquest cas  la visibilitat del traductor era del tot necessària, sobretot ateses les estratègies adoptades per fer-nos veure en cada moment que es pretenia més mostrar l’existència d’una cultura i comunitat, que no pas la domesticació adreçada a proporcionar una lectura fàcil.

*Nota: Tot el que dic en aquest text no té la intenció de crítica literària ni d’avaluació del treball d’un altre. Només deixar constància de l’experiència positiva d’una de les lectures d’aquest estiu.


0 Responses to “TOT LLEGINT A LA PISCINA DE SALITJA”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Arxiu

Categories


%d bloggers like this: